Estem en la era del món digital, Internet, començada fa uns 30 anys i
durant tot aquest temps hem vist com ha canviat la manera de viure i de
treballar. Ha creat una nova manera de productivitat personal i d’organització
social molt diferent a la que imperava 30 anys enrere. Aquest creixement primer
lent i fàcilment manejable ha passat a un creixement vertiginós que fins i tot
la majoria de nosaltres ens veiem desbordats per la quantitat exagerada d’informació
que ens arriba i no som capaços de sintetitzar i organitzar.
Molts avui dia estan seduïts per la idea que sempre hi ha algú que ens vol
parlar per internet cada cop que accedim a la xarxa, és l’actitud més típica d’avui
dia, la d’obrir cada segon els nostres smartphones per saber que hi ha de nou. Aquesta
actitud és la principal responsable de la deshumanització i a més a més aquesta
dèria incessant i ridícula ens distreu en mantenir una relació amb les persones
que tenim al nostre voltant, en el treball i en les nostres vides, tant social
com familiar.
Per tant, un dels papers que han de fer els nous programadors de xarxes socials
és permetre fer servir i integrar amb èxit les noves tecnologies en els
processos humans i intentar recuperar la humanització no només en la
comunicació o en els negocis, sinó també treballar en un entorn social
compartit.
