Ara si que només sé que no sé res

Pobre de mi, jo creia que sabia moltes coses, i ai las. Amb l’escriptura hipertextual he arribat a un punt que només sé que no sé res.

Aquesta frase de Sòcrates sempre m’ha captivat, és una gran veritat ja que, el meu cap és tan petit que no pot emmagatzemar ni un miserable 0,001% del coneixement que hi ha al món.

Fins ara el coneixement el limitava a la meva àrea d’influència i així i tot no arribo tampoc al 0,001% d’aquest saber. Això demostra que el coneixement és infinit no té límits que nosaltres els podem albirar. Amb les noves tecnologies ens permet anar més enllà del coneixement, fins i tot més enllà de la nostra àrea d’influència, però hi ha un altre problema el coneixement corre més que no pas els mitjans que ens ajuda a descobrir-lo.

Potser sabia més un home prehistòric, no perquè tingués més coneixement, sinó perquè amb el que sabia ja en tenia prou per viure bé. En canvi, l’home modern amb més coses conegudes no en té prou per viure, cada cop vol saber més i cada vegada en sap menys.

El coneixement d’avui dia no s’entén sense les noves tecnologies, i arriba a tal punt que pot arribar a saber més un expert en informàtica que un estudiós de la matèria. I plantejo jo, farà falta anar a escola aprendre? Si tot el que vols saber ja ho trobes a internet.

Arribarem a un punt que els homes seran feliços sense practicar l’art de conèixer les coses, només hauran de saber com buscar les coses.

En fi, tal com us he dit “ara sí que només sé que no sé res”.      

Tot va molt ràpid

A Barcelona va haver-hi un nou congrés de comunicacions telefòniques i resulta que els telèfons mòbils actuals ja han quedat superats pels nous. Estic d'acord que els enginyers vagin imaginant, dissenyant, i construint prototips nous, però els usuaris com jo ens trobem que encara hem d'acabar de dominar el mòbil vell i ja ens surt un de nou amb totes les complicacions que porta. I hem fa sentir vergonya davant del món informatitzat d'avui dia, per un costat la inexperiència i per l'altra costat portar un mòbil que es considera ja obsolet quan encara no fa ni un any que el tinc i el preu que va costar.

Personalment crec que hi ha una sobrevaloració del món de les TIC's, quina importància té que els nous mòbils tinguin un segon de velocitat més ràpida, que puguin emmagatzemar més coses, que tinguin més aplicacions, etc. Arribarem un moment que no caldrà sortir de casa tot es farà per mòbil, i llavors cadascú de nosaltres serem autodirigits pels nostres mòbils com si fóssim uns robots. 

Podrem parlar amb tothom, sigui d'on sigui i de la llengua que sigui, però trobarem a faltar els petits matisos sensorials i emotius que ens donen un plus de sentit la nostra vida.  

 .

  

L'hipertext

Caram amb l'hipertext, no m'esperava que fos tant complicat i complexe. Després de llegir 57 pàgines d'Escriptures hipertextuals de Campàs amb tants noms, possibilitats i teories, haig de parar perquè em faig un garbuix i em queda el cervell col·lapsat. La primera conclusió que trec, és que es vol incloure tot dins una base de dades per facilitar la recerca, és com posar tot el mar en un forat (Sant Tomàs d'Aquino), ja que s'ha de considerar les diferents ramificacions que poden sorgir en la recerca. Crec que abarcar-ho tot i buscar-ho tot és com buscar l'últim número (exceptuant l'infinit).
L'hipertext supera la ment humana en la seva capacitat de poder emmagatzemar dades i fer totes les combinacions possibles, tant lèxiques, d'imatges, de símbols, de comunicació, étc. però no supera amb la capacitat de improvisació i de creació.
el que tinc clar és que cada vegada el món és més complexa perquè s'afegeixen nous formats al ja existents. la societat que no avança són aquelles que no actualitzen les seves bases de dades, que estan ancorades a la primera base de dades i única com poden ser per exemple algunes religions que no permeten actualitzar les seves "bíblies"·
De moment això 
Salut