dilluns, 30 de març del 2015

Ara si que només sé que no sé res



Pobre de mi, jo creia que sabia moltes coses, i ai las. Amb l’escriptura hipertextual he arribat a un punt que només sé que no sé res.

Aquesta frase de Sòcrates sempre m’ha captivat, és una gran veritat ja que, el meu cap és tan petit que no pot emmagatzemar ni un miserable 0,001% del coneixement que hi ha al món.

Fins ara el coneixement el limitava a la meva àrea d’influència i així i tot no arribo tampoc al 0,001% d’aquest saber. Això demostra que el coneixement és infinit no té límits que nosaltres els podem albirar. Amb les noves tecnologies ens permet anar més enllà del coneixement, fins i tot més enllà de la nostra àrea d’influència, però hi ha un altre problema el coneixement corre més que no pas els mitjans que ens ajuda a descobrir-lo.

Potser sabia més un home prehistòric, no perquè tingués més coneixement, sinó perquè amb el que sabia ja en tenia prou per viure bé. En canvi, l’home modern amb més coses conegudes no en té prou per viure, cada cop vol saber més i cada vegada en sap menys.

El coneixement d’avui dia no s’entén sense les noves tecnologies, i arriba a tal punt que pot arribar a saber més un expert en informàtica que un estudiós de la matèria. I plantejo jo, farà falta anar a escola aprendre? Si tot el que vols saber ja ho trobes a internet.

Arribarem a un punt que els homes seran feliços sense practicar l’art de conèixer les coses, només hauran de saber com buscar les coses.

En fi, tal com us he dit “ara sí que només sé que no sé res”.      

5 comentaris:

  1. No ho tinc tant clar Pere. Crec, o almenys espero, que sempre calgui que algú ens eduqui i hàgim d'anar a l'escola. I, ho dic amb una idea principal: que ens ensenyin diferents "coneixements", matèries i assignatures i, després, nosaltres decidim què en fem i cap a on volem seguir.
    Si ho deixem tot en mans de unes "xarxes desconegudes", a on tothom hi pot escriure i sense saber qui hia ha al darrera, és permetre que uns desconeguts decideixin què podem o no aprendre o saber

    La gràcia del "només sé que no sé res" és que sempre podem millorar i aprendre una mica més

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com están les coses avui dia un aprèn més per mitjà de les xarxes que no pas a l'escola. A les xarxes un aprèn el que li interessa i de manera més intensa i en el momento que vulgui, en canviu a l'escola a d'aprendre el que li interessa i no, de manera mes superficial i en un temps limitat.
      Abans per aprendre era bàsic tenir una bona memoria que te l'ensanyaven a l'escola i avui dia no cal tenir memoria, sinó habilitats per moure dins la xarxa

      Elimina
    2. Jo més aviat veig un futur entre mig: caldrà una escola però els professors no seràn com nosaltres els vàrem conèixer, sinó més aviat seran conductors de continguts, aclaridors de dubtes o qui farà un recolzament al procés d'aprenentatge. Amb les possibilitats actuals és possible aprendre més i millor, sempre que els esforços estiguin ben dirigits

      Elimina
    3. Be, de fet Ricard, la idea que proposes ja és una mica la línia que estan seguint les "noves escoles": sense deures ni exàmens, motiven als nens/es que vulguin aprendre i cercar la informació que els interessa

      Elimina
    4. per "noves escoles" volia dir les"educació lliure" que han sorgit aquests darrers anys i, de fet, ja estan en funcionament en molts altres països.

      Elimina