Humanitzem les noves tecnologies

Estem en la era del món digital, Internet, començada fa uns 30 anys i durant tot aquest temps hem vist com ha canviat la manera de viure i de treballar. Ha creat una nova manera de productivitat personal i d’organització social molt diferent a la que imperava 30 anys enrere. Aquest creixement primer lent i fàcilment manejable ha passat a un creixement vertiginós que fins i tot la majoria de nosaltres ens veiem desbordats per la quantitat exagerada d’informació que ens arriba i no som capaços de sintetitzar i organitzar.

Molts avui dia estan seduïts per la idea que sempre hi ha algú que ens vol parlar per internet cada cop que accedim a la xarxa, és l’actitud més típica d’avui dia, la d’obrir cada segon els nostres smartphones per saber que hi ha de nou. Aquesta actitud és la principal responsable de la deshumanització i a més a més aquesta dèria incessant i ridícula ens distreu en mantenir una relació amb les persones que tenim al nostre voltant, en el treball i en les nostres vides, tant social com familiar.  

Per tant, un dels papers que han de fer els nous programadors de xarxes socials és permetre fer servir i integrar amb èxit les noves tecnologies en els processos humans i intentar recuperar la humanització no només en la comunicació o en els negocis, sinó també treballar en un entorn social compartit.  

Veig que no sóc hipertextual

Això ja s’acaba i la segona PAC he tret un mal resultat, el pitjor des de que estic a la UOC.

Segons el tutor diu que no he entès bé la pregunta del exercici, i crec que té tota la raó del món. El que passa és que amb tanta informació donada pel tutor i tantes preguntes el meu cap arriba a un moment que li costa relacionar tots els temes i treure una conclusió conjunta.

Potser dins la societat o en aquest grup de les escriptures hipertextuals hi haurà gent que tindrà una ment més hipertextuals que d’altres (on incloc jo mateix). El perill de tenir una ment hipertextual per als neòfits com jo, és no poder retenir tota la informació que ens arriba en forma d’articles i treure la resposta que demana l’exercici.

A vegades quan treballo amb internet i buscar informació arribo a la conclusió que al final estic més espès que quan vaig començar, no és que estigui en contra de la xarxa informàtica sinó que em costa molt centrar-me en la informació que vull buscar i que al final encara que no vulgui vaig a parar cap a altres paranys aliens al que jo busco.

Amb això no vull fer cap mena de crítica a l’assignatura ja que té parts molt positives, potser si fos més jove estaria més instruït en aquest món de les xarxes i potser sabria donar una resposta més bona sobre l’exercici.

El que si que veig és que no cal tenir una memòria prodigiosa per poder moure en aquest món, només cal saber molt bé com funcionen les noves tecnologies de la informació i fer un ús adequat.

Literatura i hipertetx segons Carlos Moreo Hernandez

En la “Literatura e hipertexto” de Carlos Moreno Hernandez explica que hem passat de fer sevir el llibre imprès amb una comunicació real al hipertext creat a partir de les noves tecnologies i entrem en la comunicació virtual.

   

La comunicació virtual dona més llibertat d’obtenir informació que no pas la lineal que és un text tancat i invariable. Aquesta comunicació virtual del hipertext és gràcies al seu format pluridimensional que permet anar d’un lloc a l’altra per poder treballar en els diferents textos que anem trobant. En l’hipertext no hi ha límits sobre les diferents informacions que cerquem.

Arribarem a un punt que no es podrà relacionar els textos creats amb els seus autors originals, tal com diu Landow que en el hipertext el lector podrà crear nous textos, creant un nou format textual i interconnectat amb els altres autors-lectors. Però també aquesta participació dels lectors pot crear confusions i això també forma part de la hipertextualitat.

Una avantatge que ens donarà la hipertextualitat és la de poder compaginar la cultura humanística amb la científica. I també la dessacralització dels temes religiosos gràcies a la integració dels textos que segons l’església no eren rellevants.          

La cultura oral sense escriptura no es pot fer literatura, això vol dir que la literatura va aparèixer quan les narracions orals és van plasmar sobre un suport escrit, és el pas de l’oralitat primària (la narració oral) a l’oralitat secundària (l’escriptura) i l’impremta és el principal responsable de l’aïllament dels textos de l’oralitat i del seu caràcter lineal i invariable. Amb l’hipertext i la hipermèdia permet fer una nova manera d’oralitat basada amb la verbalització, ja sigui individual o col·lectiva, de les emocions i de les vivències que s’oposa a la manera de fer de l’escriptura impresa o tradicional.    

Amb la tècnica hipertextual també es crearà una nova manera de fer novel·les, que es basarà en una presentació de diàleg creada per l’escriptor i després un  desplegament de les diferents temàtiques textuals, que portarà a eliminar la línia que separa entre allò que és literari i del que no és. Serà una novel·la diferent de les que coneixem fins ara, i que aportarà molts recursos nous i noves maneres d’escriure.      

I la última aportació de les noves tecnologies és la biblioteca electrònica. És molt important que la documentació dels diferents textos de la biblioteca electrònica estiguin ben interconnectats, perquè no es perdi l’accessibilitat d’obtenir informació i quedar-nos perduts entremig dels textos.  Perquè això no passi cal fer servir correctament les paraules clau cap als blocs textuals i als seus enllaços corresponents.

La hipertextualitat canviarà la forma de veure literatura i de pensar en la composició dels llibres; seria com Internet, una biblioteca electrònica multimèdia, on s'inclou textos, àudio i vídeo. .

Anàlisi lexicomètrica dels atacs a la llengua catalana

Anàlisi lexicomètrica dels atacs a la llengua catalana

Per fer l’anàlisi lexicomètrica dels atacs a la llengua catalana faré servir el programa Ant Conc, els textos els he tret del bloc del “Diari Gran del Sobiranisme”  http://diarigran.cat/

Els textos que he triat són:

Joan Lladonet (2015) Sabeu com maten el català? Bilingüitzant i catanyolitzant els seus parlants. Publicat dimecres 29 d’abril 2015  

http://diarigran.cat/2015/04/sabeu-com-maten-el-catala-bilinguitzant-i-catanyolitzant-els-seus-parlants/

Josep Maria Loste (2015) 340 Normatives per a anihilar el català. Publicat diumenge 12 d’abril 2015

http://diarigran.cat/2015/04/340-normatives-per-anihilar-el-catala/

Josep Maria Loste (2015) Una campanya, brutal i irracional, contra la llengua catalana. Publicat diumenge 8 de març 2015

http://diarigran.cat/2015/03/una-campanya-brutal-i-irracional-contra-la-llengua-catalana/

Faig aquest treball per veure quines són les paraules que es fan servir més per atacar la llengua catalana. La analítica lexicomètrica constarà de quatre parts:

• -          Freqüència de les paraules (World list)
• -          Bi-grames més freqüents
• -          Concordància de les paraules més freqüents
• -          Negacions i afirmacions

Els tres textos tenen un total de 1254 paraules que si no comptéssim les repeticions serien 493 paraules. Primer buscarem les paraules més freqüents deixant a part els articles, conjuncions, i preposicions.

Paraula clau	Repeticions	%
Llengua	27	2,15
Bilingüisme	7	0.55
Catalana	7	0,55
Poble	7	0,55
Catalunya	6	0,47
Espanyol	6	0,47
Català	5	0,39
Dominant	5	0,39
Contra	4	0,31
Convertir	4	0,31
Moment	4	0,31
Monolingüe	4	0,31
Normatives	4	0,31
Volen	4	0,31

Ara buscarem els bi-grames més freqüents prescindint aquells que contenen articles, conjuncions, i preposicions

Bigrames	Repeticions
Llengua catalana	6
Llengua dominant	5
Estat espanyol	4
Fer servir	4
Llengua pròpia	3
Drets lingüístics	2
Irracional contra	2
Sense adonar	2

La paraula més freqüent és la “llengua” que surt 27 vegades i les concordances són:

1 en els territoris que colonitza i que tenen   llengua pròpia, és del tot normal, perquè d’aquest  

2  volgut tornar a monolingüitzar-se, però en la llengua dominant, i d’això és del que es

3  bilingüisme tot sol és capaç de matar qualsevol llengua, en el nostre cas la catalana. 4 el partit més interessat a fer desaparèixer la llengua catalana, el PP, s’ha omplert la boca      

5 una fase del procés bilingüitzador per matar la llengua catalana.

6 l poble bilingüitzat conviu amb monolingües de la llengua dominant, s’entra en una altra fase, que     

7 possibles, com són el d’intentar minoritzat la llengua, negant-li la unitat amb altres llocs 8 desaparició. També s’ataca el cor de la llengua intentant destruir-la, desfigurant-la,

9 gent vagi perdent les paraules genuïnes de la llengua i les vagi substituint per altres

10 i les vagi substituint per altres de la llengua dominant, llengua que troben a la majoria 11 substituint per altres de la llengua dominant, llengua que troben a la majoria de diaris,

12 Mentre això passa els defensors de la llengua intenten que s’usi a l’escola i   

13 n’exerceixen el paper, i volen depurar la llengua, diuen que la volen acostar al poble, 14 tot sense adonar-se’n, els bilingües en llengua dominant i subordinada es converteixin en  

15 subordinada es converteixin en monolingües de la llengua dominant.

16 Quan això passa a tots els parlants, la llengua ha mort, encara que se continuï ensenyant    

17 Una campanya, brutal i irracional, contra la llengua catalana

18 una ofensiva, dogmàtica  i irracional, contra  la llengua catalana (el seu ús i  la seva normalització

19 els quals  pretenen que el català esdevingui una llengua morta a l’estil del llatí.

20 mediàtica, social, judicial i econòmica – contra la llengua pròpia de Catalunya s’està  convertint en 

21 Segons un estudi  de la Plataforma  per la Llengua, quatre  grans  empreses de l’Estat  espanyol

22 neguen  a etiquetar,  i a fer servir la llengua catalana  en els  seus  productes 

23 a  fer servir, exclusivament, a Catalunya la llengua de Cervantes. La discriminació de la nostra      

24 de Cervantes. La discriminació de la nostra llengua pròpia és espectacularment  injusta.

25 que ens impedeixen, a Catalunya, fer  servir la llengua de Pompeu i Fabra. La democràcia lingüística

26 mai  més que el castellà  és una  llengua  discriminada a Catalunya: és tot

27 que la  hipocresia i el cinisme contra la llengua  catalana està arribant  a uns límits 

Després tenim un grup de tres paraules que surten 7 vegades que són:

Bilingüisme

1. colonitzador, com és l’espanyol, faci bandera del bilingüisme en els territoris que colonitza i que       

2 era la intenció de tots els defensors del bilingüisme, especialment dels que pretenien 3 No existeix cap dubte que el bilingüisme tot sol és capaç de matar qualsevol

4 el segle XXI seria molt més senzill. El bilingüisme és un procés.

5 I el bilingüisme no s’ha aconseguit fins a final del

6 ’ha omplert la boca constantment de la paraula bilingüisme, que regia per a tothom

7 és el camí per acabar la feina del bilingüisme, que és anar desfigurant-la fins que a   

Catalana

1 matar qualsevol llengua, en el nostre cas la catalana. Convertir una persona en

2 més interessat a fer desaparèixer la llengua  catalana, el PP, s’ha omplert la boca constantment      

3 se del procés bilingüitzador per matar la llengua   catalana. Quan el poble bilingüitzat conviu amb     

4 campanya, brutal i irracional, contra la llengua catalana

5 dogmàtica  i irracional, contra  la llengua   catalana (el seu ús i  la seva normalització)

6  etiquetar,  i a fer servir la llengua catalana  en els  seus  productes  i serveis,

7 la  hipocresia i el cinisme contra la llengua catalana està arribant  a uns límits  insuportable

Poble

1  dels senyals d’identitat d’aquell poble diferent, que ell vol convertir en  

2 endavant aquesta endemesa. Gran part del poble o la major part del poble,     

3 poble o la major part del poble, especialment les primeres generacions

4 fàcil, però convertir-hi tot un poble, des del segle XVIII, ha estat            

5 Ara es pot dir que el poble catalanoparlant de les Illes Balears   

6 matar la llengua catalana. Quan el poble bilingüitzat conviu amb monolingüe   

7 diuen que la volen acostar al poble, volen modificar-la, volen introduir              

Pel que fa a les negacions la paraula no surt 13 vegades, i les afirmacions la paraula si surt dues vegades només. Això vol dir que els que ataquen quan parlen sobre els drets de la llengua catalana i predominen les negacions.

I per acabar, aquesta anàlisi lexicogràfica s’ha de ressaltar que els articles treballats són trets d’un bloc sobiranista català. I les paraules més usades són: Llengua, bilingüisme, catalana, poble, Catalunya, espanyol i català. Amb les combinacions més corrents de llengua catalana, llengua dominant i estat espanyol. 

Bibliografia

Borja Navarro Colorado. Guıa rápida de análisis de corpus (con AntConc). Universidad de Alicante