Això ja s’acaba i
la segona PAC he tret un mal resultat, el pitjor des de que estic a la UOC.
Segons el tutor diu que no he entès bé la pregunta del exercici, i crec que
té tota la raó del món. El que passa és que amb tanta informació donada pel
tutor i tantes preguntes el meu cap arriba a un moment que li costa relacionar
tots els temes i treure una conclusió conjunta.
Potser dins la societat o en aquest grup de les escriptures hipertextuals
hi haurà gent que tindrà una ment més hipertextuals que d’altres (on incloc jo
mateix). El perill de tenir una ment hipertextual per als neòfits com jo, és no
poder retenir tota la informació que ens arriba en forma d’articles i treure la
resposta que demana l’exercici.
A vegades quan treballo amb internet i buscar informació arribo a la
conclusió que al final estic més espès que quan vaig començar, no és que
estigui en contra de la xarxa informàtica sinó que em costa molt centrar-me en
la informació que vull buscar i que al final encara que no vulgui vaig a parar
cap a altres paranys aliens al que jo busco.
Amb això no vull fer cap mena de crítica a l’assignatura ja que té parts
molt positives, potser si fos més jove estaria més instruït en aquest món de
les xarxes i potser sabria donar una resposta més bona sobre l’exercici.
El que si que veig és que no cal tenir una memòria prodigiosa per poder
moure en aquest món, només cal saber molt bé com funcionen les noves
tecnologies de la informació i fer un ús adequat.
En la línia del teu comentari Pere, et donaré la raó en que és molt difícil seguir tot el que comporta el nou paradigma hipertextual quan tenim poc temps per a assumir un gran i gran nombre de lectures, amb conceptes nous i diferents a tot el què coneixíem o crèiem conèixer i el rellotge dels lliuraments marcant el temps que ens queda. No crec que el problema sigui en retenir la informació, sinó en poder-la assimilar amb el temps que tenim.
ResponEliminaAl meu parer, aquesta assignatura és d’aquelles que, segons en quin moment la facis, pot anar millor o pitjor. Requereix de temps per a llegir i per a pair tanta informació. I, després clar, saber si hem entès allò que se’ns demana al enunciat.
No em considero "jove", però tampoc "gran", tinc 45 anys. I, si bé m'agraden les noves tecnologies, de vegades, tinc la sensació que em roben molt de temps. Comences a buscar una informació i, com molt bé dius, acabes saltant d'una pàgina a una altra per, de cop, adonar-te que ja portes més d'una hora enganxada per res, perquè ja fa estona que tenies la informació que cercaves.
M’ha agradat la teva frase final: no cal una memòria prodigiosa, tan sols saber-se moure tecnològicament.
Gràcies Diana, jo tinc 55 anys per tant ni gran ni jove al mig de dues generacions. Jo se fer arrels quadrades a ma, càlculs logarítmics, trigonomètrics, que he tingut que dedicar el temps necessaris per aprendre i en canvi avui dia no cal aprendre només saber funcionar la calculadora i ja esta. I la ment prodigiosa serà la més ràpida i jo quedo endarrerit, que hi farem.
EliminaAra m'has fet pensar en una de les meves filles. No li agrada gens les matemàtiques i, a més, li costen. Ja fa temps que diu que vol fer periodisme i, per tant, i segons ella "no necessito les matemàtiques" i, "si no, en tot cas, per alguna cosa serveixen les calculadores" ....
EliminaCert, la seva ment anirà més ràpida amb qualsevol aplicació electrònica que no nosaltres a adaptarnos ;-)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Pere, si te sirve de consuelo te diré que a mí me pasa exactamente lo mismo que a ti. Paso de un enlace a otro de una forma pasmosa, y pierdo la noción del tiempo sin darme apenas cuenta. Animo, no te deprimas por la nota, seguro que la compensarás de otra forma.
ResponEliminaVeig un cert pensament derrotista en la teva entrada, una culpabilització a l'edat davant l'adaptació al canvi hipertextual. No cal amoinar-se en excès. He vist persones de 70 i 80 anys amb el seu bloc, facebook i mòbil, actius a la xarxa i sense plantejar-se si ho fan prou bé o són prou hipertextuals. El repte és utilitzar les eines que disposem per aconseguir una comunicació gratificant, plena, que aporti quelcom valuós a l'experiència de viure, sense caler valorar si sóm prou vàlids per els "temps moderns".
ResponEliminaGràcies tonadocon i Ricard.
ResponEliminaD'entrada us vull dir que no estic ni trist, ni decebut i ni derrotat. El que vull dir és que vivim en un món on prima tot alló relacionat amb les noves tecnologies. Jo quan vaig pel carrer veig que ningú fa cas del que passa al seu voltant, ja ningú saluda (que agradable era sentir bon dia, bona tarda o bona nit) tots pendents del mòbil ja sigui a la mà o a l'orella. Al restaurant igual, amb els meus fills igual, tothom pendent del mòbil. El meu fill als 10 anys ja sabia fer arrels quadrades (encara que no sàpiga perquè serveix) i jo vaig perdre un temps per aprendre.
En canvi jo tinc nocions de varies coses que he estudiat per no haver de recòrrer a buscar informació i en canvi els hipertextuals d'avui dia sinó tenen la tecnologia al seu abast no sabem que fer.
Jo crec que cada cop som més hipertextuals però també menys humans (amb el sentit de relacions, emocions i comportaments immediats)
Gràcies
m'ha agradat molt aquesta reflexió teva. Malauradament, cert, més hipertextuals però menys humans i socials
EliminaMe ha pasado exactamente igual que a ti. La nota que he sacado en el segundo PAC ha sido la peor de toda la carrera y por mucho. ¿Puedo empeorar? No, esta era la última asignatura que me faltaba por cursar.
ResponEliminaÁnimos, ya nos queda poco.
Pere no et desanimis!!!
ResponEliminaSi et serveix de consol t’explico la meva experiència i ens llepem les ferides.
El curs passat vaig matricular Art del XX. Al mes just ja vaig veure que no me’n sortiria. No estava preparada per pair tants continguts amb una assignatura tan maca.
Decisió: millor matricular-la l’any vinent que estar angoixat mig any. Hi ha vegades que no podem (família, feina, no rotund a la vida social...)i això no t’ha de decebre sinó encarar amb força i ganes la feina pel semestre vinent. Aquest curs no em puc queixar perquè m’he pogut organitzar molt millor i perquè, amb l’experiència de la Didàctica i les Hiper, ja estic preparada per entomar l’art del XX com jo vull: amb ganes.
Pensa que tenim un bon professional i que les PACS amb ell són cares, és dir, cal treballar de valent però és una manera d'aprendre diferent que a mi, particularment, m'ha fet questionar l'aprenentatge d'altres assignatures fetes prèviament.
Pel que fa a l’enunciat, he penjat un post al següent enllaç de la Pilar per si et pot servir: https://hipertextualihumanista.wordpress.com/
Endavant i no afluixis.
Rosa Bassas