Literatura i hipertetx segons Carlos Moreo Hernandez

En la “Literatura e hipertexto” de Carlos Moreno Hernandez explica que hem passat de fer sevir el llibre imprès amb una comunicació real al hipertext creat a partir de les noves tecnologies i entrem en la comunicació virtual.

   

La comunicació virtual dona més llibertat d’obtenir informació que no pas la lineal que és un text tancat i invariable. Aquesta comunicació virtual del hipertext és gràcies al seu format pluridimensional que permet anar d’un lloc a l’altra per poder treballar en els diferents textos que anem trobant. En l’hipertext no hi ha límits sobre les diferents informacions que cerquem.

Arribarem a un punt que no es podrà relacionar els textos creats amb els seus autors originals, tal com diu Landow que en el hipertext el lector podrà crear nous textos, creant un nou format textual i interconnectat amb els altres autors-lectors. Però també aquesta participació dels lectors pot crear confusions i això també forma part de la hipertextualitat.

Una avantatge que ens donarà la hipertextualitat és la de poder compaginar la cultura humanística amb la científica. I també la dessacralització dels temes religiosos gràcies a la integració dels textos que segons l’església no eren rellevants.          

La cultura oral sense escriptura no es pot fer literatura, això vol dir que la literatura va aparèixer quan les narracions orals és van plasmar sobre un suport escrit, és el pas de l’oralitat primària (la narració oral) a l’oralitat secundària (l’escriptura) i l’impremta és el principal responsable de l’aïllament dels textos de l’oralitat i del seu caràcter lineal i invariable. Amb l’hipertext i la hipermèdia permet fer una nova manera d’oralitat basada amb la verbalització, ja sigui individual o col·lectiva, de les emocions i de les vivències que s’oposa a la manera de fer de l’escriptura impresa o tradicional.    

Amb la tècnica hipertextual també es crearà una nova manera de fer novel·les, que es basarà en una presentació de diàleg creada per l’escriptor i després un  desplegament de les diferents temàtiques textuals, que portarà a eliminar la línia que separa entre allò que és literari i del que no és. Serà una novel·la diferent de les que coneixem fins ara, i que aportarà molts recursos nous i noves maneres d’escriure.      

I la última aportació de les noves tecnologies és la biblioteca electrònica. És molt important que la documentació dels diferents textos de la biblioteca electrònica estiguin ben interconnectats, perquè no es perdi l’accessibilitat d’obtenir informació i quedar-nos perduts entremig dels textos.  Perquè això no passi cal fer servir correctament les paraules clau cap als blocs textuals i als seus enllaços corresponents.

La hipertextualitat canviarà la forma de veure literatura i de pensar en la composició dels llibres; seria com Internet, una biblioteca electrònica multimèdia, on s'inclou textos, àudio i vídeo. .