En la “Literatura
e hipertexto” de Carlos Moreno Hernandez explica que hem passat de fer sevir
el llibre imprès amb una comunicació real al hipertext creat a partir de les
noves tecnologies i entrem en la comunicació virtual.
La comunicació virtual dona més llibertat d’obtenir
informació que no pas la lineal que és un text tancat i invariable. Aquesta
comunicació virtual del hipertext és gràcies al seu format pluridimensional que
permet anar d’un lloc a l’altra per poder treballar en els diferents textos que
anem trobant. En l’hipertext no hi ha límits sobre les diferents informacions que
cerquem.
Arribarem a un punt que no es podrà relacionar els textos
creats amb els seus autors originals, tal com diu Landow que en el hipertext el
lector podrà crear nous textos, creant un nou format textual i interconnectat
amb els altres autors-lectors. Però també aquesta participació dels lectors pot
crear confusions i això també forma part de la hipertextualitat.
Una avantatge que ens donarà la hipertextualitat és la
de poder compaginar la cultura humanística amb la científica. I també la dessacralització
dels temes religiosos gràcies a la integració dels textos que segons l’església
no eren rellevants.
La cultura oral sense escriptura no es pot fer literatura,
això vol dir que la literatura va aparèixer quan les narracions orals és van
plasmar sobre un suport escrit, és el pas de l’oralitat primària (la narració
oral) a l’oralitat secundària (l’escriptura) i l’impremta és el principal responsable
de l’aïllament dels textos de l’oralitat i del seu caràcter lineal i
invariable. Amb l’hipertext i la hipermèdia permet fer una nova manera d’oralitat
basada amb la verbalització, ja sigui individual o col·lectiva, de les emocions
i de les vivències que s’oposa a la manera de fer de l’escriptura impresa o
tradicional.
Amb la tècnica hipertextual també es crearà una nova
manera de fer novel·les, que es basarà en una presentació de diàleg creada per
l’escriptor i després un desplegament de
les diferents temàtiques textuals, que portarà a eliminar la línia que separa
entre allò que és literari i del que no és. Serà una novel·la diferent de les
que coneixem fins ara, i que aportarà molts recursos nous i noves maneres d’escriure.
I la última aportació de les noves tecnologies és la biblioteca electrònica.
És molt important que la documentació dels diferents textos de la biblioteca electrònica
estiguin ben interconnectats, perquè no es perdi l’accessibilitat d’obtenir
informació i quedar-nos perduts entremig dels textos. Perquè això no passi cal fer servir correctament
les paraules clau cap als blocs textuals i als seus enllaços corresponents.
La hipertextualitat canviarà la
forma de veure literatura i de pensar en la composició dels llibres; seria com
Internet, una biblioteca electrònica multimèdia, on s'inclou textos, àudio i
vídeo. .
Pere, estic d’acord amb tu en que la comunicació virtual té avantatges i desavantatges. És cert que dóna més llibertat d’obtenir informació que no pas la lineal, però d’altra banda, també aquesta participació dels lectors pot crear confusions, en el sentit que potser arribarà un punt en què sigui difícil relacionar els textos amb els seus autors originals. No obstant, entenc que, del que es desprèn de la teva aportació, hi ha més avantatges que desavantatges en aquesta nova forma de literatura. Jo penso el mateix. Sobretot, perquè penso que és una mica difícil que es pugui desvincular completament un text del seu autor original, o sigui, em sembla complicat que es pugui arribar a produir de manera efectiva aquest desavantatge al qual es refereix Landow. De quina forma creus que es podria arribar a fer efectiu aquesta desvinculació autor-text?
ResponElimina