Sant Jordi

Sant Jordi

Ahir va ser Sant Jordi, quina diada més maca, llibres i roses quin bon maridatge, un dia perfecte per gaudir. Ara bé, no hem d’oblidar que malgrat el món hipertextual que vivim no hi ha res que pugui trencar les nostres tradicions que ens identifica com a poble, ja ho diu Raimon “qui perd els orígens, perd identitat”.

La diferencia important que veig entre els dos món és, el món hipertextual és un món globalitzat on no compta la identitat de cadascú, és un món tant gran que tots quedem difuminats dins d’ell, les cultures petites amb prou feines poden treure el cap i les cultures grans amb prou feines poden mantenir la seva “puresa cultural”, en resultat dona una amalgama de cultures que no sabem on comença una i acaba l’altra. En canvi el món cartesià, encara que sigui més arcaic és més romàntic més proper a la cultura de cadascú i més fàcil de moure o actuar.

En el món hipertextual també hi ha les seves festes, com les trobades entre usuaris per via internet per organitzar festes o torneigs, que ho trobo molt bé, però ho trobo massa superficial i fred, en canvi la Festa de Sant Jordi és càlida, humana, espontània i enriquidora.

Per tant, molt internet, molt facebook, molt whatsaap, twitter, etc. però el gran triomfador és el llibre i la rosa de Sant Jordi.

Visca Sant Jordi nostre patró.          

Avantatges i desavantatges dels sistema hipertextual en la educació

Avantatges:

1. La possibilitat que ofereixen per facilitar a l’alumne que es converteixi en un processador actiu i constructor del seu coneixement, en funció dels seus interessos i domini de coneixements i habilitats prèvies sobre les temàtiques.

2. Trencar una concepció de reciprocitat l'educació, on la informació es troba dipositada en un dels actors de l’acte educacional, el professor, i la funció bàsica d'un altre actor, l'alumne, la de aprendre l’ensenyament, de la forma el més fidelment possible al model mitjançant el qual se li ha presentat.

3. La creació d'entorns més rics des d'una perspectiva semiològica, en els quals els subjectes poden comprendre i interaccionar amb la informació, en funció de diversos sistemes simbòlics utilitzats i seleccionar el que considerin més oportú a les seves necessitats.

4. I finalment, assumir que l'aprenentatge no és percebut com un procés memorístic, sinó més aviat com un procés associatiu.

Desavantatges:

1. Perdre, ja que no segueix una estructura lineal.

2. Tenir dificultats per aconseguir un resum, per la quantitat d’informació que disposa i seleccionar les més interessants.

3. Tenir problemes per localitzar informació específica, ja que el coneixement base pot arribar a no estar ben estructurat, tant des d'un punt de vista tècnic, com científic o didàctic.

4. Passejar a través del coneixement base d'una manera desmotivada ineficient.

La societat de hiperconsum segle XXI

En el segle XXI també hi hagut un canvi important en la societat de consum degut a la globalització dels processos de producció i la integració de les xarxes de comerç que han afavorit el desenvolupament d’una nova economia de mercat global, on el consum és el principal responsable d’aquest desenvolupament.  Hem passat d’una societat de consum de masses del segle XX a una societat de hiperconsum del segle XXI dirigides per les economies de la informació i la comunicació.

El nou capitalisme del segle XXI funciona amb l’estimulació constant de la demanda, la comercialització i la multiplicació de les necessitats dels consumidors. Això ha permès l creació d’una nova societat basada en la ostentació de bens socials i materials, que ha transformat els hàbits de consum i els estils de vida que hi havia en el segle XX. La nova societat ha portat noves maneres de fer relacions socials (internet, whasaps, facebook, blogs, etc), formes de pensar (més enfocades al paradigma hipertextual) i els valors de la societat moderna.  

En el segle XX, el consum de masses estava estretament relacionat al desenvolupament industrial, a la classe social de les famílies i al benestar material. I ara, el segle XXI, l’hiperconsum té poc a veure amb això. Ha deixat de ser un element simplement material, per a convertir-se en un factor de benestar personal i harmonia interior. Han emergit noves formes de consum individualista que van molt més enllà de la classe i l’estatus social. 

L'escriptura i el llenguatge

El llenguatge i l’escriptura són dues activitats humanes adquirides per mitja de l’entorn social, és a dir que sense la societat no podrien existir.

No s’ha de confondre el llenguatge i la comunicació, mentre que el llenguatge és una activitat humana, la comunicació pertany a totes les criatures vivents tant humanes com no. I l’home, a diferència dels animals pot transmetre idees, produir pensaments i divulgar-los per mitjà de signes lingüístics i fer ús de les matemàtiques.  Totes aquestes habilitats humanes no tenen cap influència la genètica, sinó que és culpa de la socialització, és a dir de les relacions entre els diferents individus per mitjà de la parla.  

És evident que el llenguatge el fem servir per construir els nostres pensaments, comunicar-nos entre nosaltres i amb la societat. També un pot parlar amb si mateix, no hi ha so,  però fa servir el llenguatge per pensar, raonar i reflexionar.

També s’ha de dir que l'escriptura no sorgeix per generació espontània, sinó que apareix en relació a les seves necessitats comunicatives, les informacions dels seus avantpassats, i la relació amb els altres. Primer va ser el llenguatge oral, i més tard l’escriptura i gràcies a l’escriptura ha permès com era el llenguatge verbal d'antigues cultures. L'escriptura permet deixar un registre durador dels fets històrics, els costums, la ciència i la literatura dels pobles.

L'escriptura és fonamental en la vida humana ja que permet la immortalitat dels fets humans i saber com eren uns homes que ja no hi són, però l’escriptura és estàtica no s’altera de manera  involuntària, i en canvi la parla està sota la influencia del factor espai-temps. Per tant, l'escriptura parteix de les necessitats de l'individu per donar a conèixer els seus pensaments i els seus fets, ja siguin generats per l'entorn o per si mateix, no és un agregat, sinó un principi de partida per a nous pensaments.

El llenguatge i l’escriptura són les dues grans obres de la humanitat, i sense ells no podríem avançar. Fins i tot, ni la més moderna tecnologia no tenen la mateixa habilitat de fer servir el llenguatge i l’escriptura com els humans.