Sant Jordi
Ahir va ser Sant Jordi, quina diada més
maca, llibres i roses quin bon maridatge, un dia perfecte per gaudir. Ara bé,
no hem d’oblidar que malgrat el món hipertextual que vivim no hi ha res que
pugui trencar les nostres tradicions que ens identifica com a poble, ja ho diu
Raimon “qui perd els orígens, perd identitat”.
La diferencia important que veig entre els
dos món és, el món hipertextual és un món globalitzat on no compta la identitat
de cadascú, és un món tant gran que tots quedem difuminats dins d’ell, les
cultures petites amb prou feines poden treure el cap i les cultures grans amb
prou feines poden mantenir la seva “puresa cultural”, en resultat dona una
amalgama de cultures que no sabem on comença una i acaba l’altra. En canvi el món
cartesià, encara que sigui més arcaic és més romàntic més proper a la cultura
de cadascú i més fàcil de moure o actuar.
En el món hipertextual també hi ha les
seves festes, com les trobades entre usuaris per via internet per organitzar
festes o torneigs, que ho trobo molt bé, però ho trobo massa superficial i fred,
en canvi la Festa de Sant Jordi és càlida, humana, espontània i enriquidora.
Per tant, molt internet, molt facebook,
molt whatsaap, twitter, etc. però el gran triomfador és el llibre i la rosa de
Sant Jordi.
Visca Sant Jordi nostre patró.
Vols dir Pere? No estic del tot d'acord. Bé, en que Sant Jordi és una gran diada, sí.
ResponEliminaInternet és una gran amalgama de cultures i subcultures, cert. Però, la gràcia d'aquest ciberespai és que, precisament, totes hi tenen capiguda. Una altra cosa és el seguiment que en fem nosaltres com a lectors.
Mentre una llengua sigui escrita, és més difícil que es perdi. Per això, les llengües de tradició molt més oral s'han anat perdent, o gairebé. Internet et permet precisament això, escriure en qualsevol llengua de manera que en quedi constància. Potser per a 10, per a 100, per a 100 o un milió, però hi és. I, mentre hi sigui, no es perdrà.
Però em refereixo a l'aspecte emotiu o sensorial. Nosaltres també necessitem sentir l'escalfor de les coses. A tu que t'agradaria més les relacions amb les persones que fas la vida cada dia, sentir-les, tocar-les i conviure-les, o bé tenir relacions amb tothom (duna punta a l'altra del món) d'una manera freda i asèptica.
ResponEliminaUn plaer parlar amb tú, Pere
ahhh, en aquest sentit et dóno tota la raó, doncs.
EliminaSempre és molt més enriquidor el contacte humà, això és el que fa tan interessant el viatjar i poder parlar amb els "autòctons". Al igual que poder parlar amb la "gent gran" i totes les anècdotes i vivències que et poden explicar. Res comparable a llegir-ho en un llibre o en la xarxa a on mai ens podran transmetre l'alegria, la por, el desconcert, la ràbia que sí podem viure en l'oralitat
També un plaer poder "parlar" amb tú