Sant Jordi

Sant Jordi

Ahir va ser Sant Jordi, quina diada més maca, llibres i roses quin bon maridatge, un dia perfecte per gaudir. Ara bé, no hem d’oblidar que malgrat el món hipertextual que vivim no hi ha res que pugui trencar les nostres tradicions que ens identifica com a poble, ja ho diu Raimon “qui perd els orígens, perd identitat”.

La diferencia important que veig entre els dos món és, el món hipertextual és un món globalitzat on no compta la identitat de cadascú, és un món tant gran que tots quedem difuminats dins d’ell, les cultures petites amb prou feines poden treure el cap i les cultures grans amb prou feines poden mantenir la seva “puresa cultural”, en resultat dona una amalgama de cultures que no sabem on comença una i acaba l’altra. En canvi el món cartesià, encara que sigui més arcaic és més romàntic més proper a la cultura de cadascú i més fàcil de moure o actuar.

En el món hipertextual també hi ha les seves festes, com les trobades entre usuaris per via internet per organitzar festes o torneigs, que ho trobo molt bé, però ho trobo massa superficial i fred, en canvi la Festa de Sant Jordi és càlida, humana, espontània i enriquidora.

Per tant, molt internet, molt facebook, molt whatsaap, twitter, etc. però el gran triomfador és el llibre i la rosa de Sant Jordi.

Visca Sant Jordi nostre patró.          

Avantatges i desavantatges dels sistema hipertextual en la educació

Avantatges:

1. La possibilitat que ofereixen per facilitar a l’alumne que es converteixi en un processador actiu i constructor del seu coneixement, en funció dels seus interessos i domini de coneixements i habilitats prèvies sobre les temàtiques.

2. Trencar una concepció de reciprocitat l'educació, on la informació es troba dipositada en un dels actors de l’acte educacional, el professor, i la funció bàsica d'un altre actor, l'alumne, la de aprendre l’ensenyament, de la forma el més fidelment possible al model mitjançant el qual se li ha presentat.

3. La creació d'entorns més rics des d'una perspectiva semiològica, en els quals els subjectes poden comprendre i interaccionar amb la informació, en funció de diversos sistemes simbòlics utilitzats i seleccionar el que considerin més oportú a les seves necessitats.

4. I finalment, assumir que l'aprenentatge no és percebut com un procés memorístic, sinó més aviat com un procés associatiu.

Desavantatges:

1. Perdre, ja que no segueix una estructura lineal.

2. Tenir dificultats per aconseguir un resum, per la quantitat d’informació que disposa i seleccionar les més interessants.

3. Tenir problemes per localitzar informació específica, ja que el coneixement base pot arribar a no estar ben estructurat, tant des d'un punt de vista tècnic, com científic o didàctic.

4. Passejar a través del coneixement base d'una manera desmotivada ineficient.

La societat de hiperconsum segle XXI

En el segle XXI també hi hagut un canvi important en la societat de consum degut a la globalització dels processos de producció i la integració de les xarxes de comerç que han afavorit el desenvolupament d’una nova economia de mercat global, on el consum és el principal responsable d’aquest desenvolupament.  Hem passat d’una societat de consum de masses del segle XX a una societat de hiperconsum del segle XXI dirigides per les economies de la informació i la comunicació.

El nou capitalisme del segle XXI funciona amb l’estimulació constant de la demanda, la comercialització i la multiplicació de les necessitats dels consumidors. Això ha permès l creació d’una nova societat basada en la ostentació de bens socials i materials, que ha transformat els hàbits de consum i els estils de vida que hi havia en el segle XX. La nova societat ha portat noves maneres de fer relacions socials (internet, whasaps, facebook, blogs, etc), formes de pensar (més enfocades al paradigma hipertextual) i els valors de la societat moderna.  

En el segle XX, el consum de masses estava estretament relacionat al desenvolupament industrial, a la classe social de les famílies i al benestar material. I ara, el segle XXI, l’hiperconsum té poc a veure amb això. Ha deixat de ser un element simplement material, per a convertir-se en un factor de benestar personal i harmonia interior. Han emergit noves formes de consum individualista que van molt més enllà de la classe i l’estatus social. 

L'escriptura i el llenguatge

El llenguatge i l’escriptura són dues activitats humanes adquirides per mitja de l’entorn social, és a dir que sense la societat no podrien existir.

No s’ha de confondre el llenguatge i la comunicació, mentre que el llenguatge és una activitat humana, la comunicació pertany a totes les criatures vivents tant humanes com no. I l’home, a diferència dels animals pot transmetre idees, produir pensaments i divulgar-los per mitjà de signes lingüístics i fer ús de les matemàtiques.  Totes aquestes habilitats humanes no tenen cap influència la genètica, sinó que és culpa de la socialització, és a dir de les relacions entre els diferents individus per mitjà de la parla.  

És evident que el llenguatge el fem servir per construir els nostres pensaments, comunicar-nos entre nosaltres i amb la societat. També un pot parlar amb si mateix, no hi ha so,  però fa servir el llenguatge per pensar, raonar i reflexionar.

També s’ha de dir que l'escriptura no sorgeix per generació espontània, sinó que apareix en relació a les seves necessitats comunicatives, les informacions dels seus avantpassats, i la relació amb els altres. Primer va ser el llenguatge oral, i més tard l’escriptura i gràcies a l’escriptura ha permès com era el llenguatge verbal d'antigues cultures. L'escriptura permet deixar un registre durador dels fets històrics, els costums, la ciència i la literatura dels pobles.

L'escriptura és fonamental en la vida humana ja que permet la immortalitat dels fets humans i saber com eren uns homes que ja no hi són, però l’escriptura és estàtica no s’altera de manera  involuntària, i en canvi la parla està sota la influencia del factor espai-temps. Per tant, l'escriptura parteix de les necessitats de l'individu per donar a conèixer els seus pensaments i els seus fets, ja siguin generats per l'entorn o per si mateix, no és un agregat, sinó un principi de partida per a nous pensaments.

El llenguatge i l’escriptura són les dues grans obres de la humanitat, i sense ells no podríem avançar. Fins i tot, ni la més moderna tecnologia no tenen la mateixa habilitat de fer servir el llenguatge i l’escriptura com els humans.

Ara si que només sé que no sé res

Pobre de mi, jo creia que sabia moltes coses, i ai las. Amb l’escriptura hipertextual he arribat a un punt que només sé que no sé res.

Aquesta frase de Sòcrates sempre m’ha captivat, és una gran veritat ja que, el meu cap és tan petit que no pot emmagatzemar ni un miserable 0,001% del coneixement que hi ha al món.

Fins ara el coneixement el limitava a la meva àrea d’influència i així i tot no arribo tampoc al 0,001% d’aquest saber. Això demostra que el coneixement és infinit no té límits que nosaltres els podem albirar. Amb les noves tecnologies ens permet anar més enllà del coneixement, fins i tot més enllà de la nostra àrea d’influència, però hi ha un altre problema el coneixement corre més que no pas els mitjans que ens ajuda a descobrir-lo.

Potser sabia més un home prehistòric, no perquè tingués més coneixement, sinó perquè amb el que sabia ja en tenia prou per viure bé. En canvi, l’home modern amb més coses conegudes no en té prou per viure, cada cop vol saber més i cada vegada en sap menys.

El coneixement d’avui dia no s’entén sense les noves tecnologies, i arriba a tal punt que pot arribar a saber més un expert en informàtica que un estudiós de la matèria. I plantejo jo, farà falta anar a escola aprendre? Si tot el que vols saber ja ho trobes a internet.

Arribarem a un punt que els homes seran feliços sense practicar l’art de conèixer les coses, només hauran de saber com buscar les coses.

En fi, tal com us he dit “ara sí que només sé que no sé res”.      

Tot va molt ràpid

A Barcelona va haver-hi un nou congrés de comunicacions telefòniques i resulta que els telèfons mòbils actuals ja han quedat superats pels nous. Estic d'acord que els enginyers vagin imaginant, dissenyant, i construint prototips nous, però els usuaris com jo ens trobem que encara hem d'acabar de dominar el mòbil vell i ja ens surt un de nou amb totes les complicacions que porta. I hem fa sentir vergonya davant del món informatitzat d'avui dia, per un costat la inexperiència i per l'altra costat portar un mòbil que es considera ja obsolet quan encara no fa ni un any que el tinc i el preu que va costar.

Personalment crec que hi ha una sobrevaloració del món de les TIC's, quina importància té que els nous mòbils tinguin un segon de velocitat més ràpida, que puguin emmagatzemar més coses, que tinguin més aplicacions, etc. Arribarem un moment que no caldrà sortir de casa tot es farà per mòbil, i llavors cadascú de nosaltres serem autodirigits pels nostres mòbils com si fóssim uns robots. 

Podrem parlar amb tothom, sigui d'on sigui i de la llengua que sigui, però trobarem a faltar els petits matisos sensorials i emotius que ens donen un plus de sentit la nostra vida.  

 .

  

L'hipertext

Caram amb l'hipertext, no m'esperava que fos tant complicat i complexe. Després de llegir 57 pàgines d'Escriptures hipertextuals de Campàs amb tants noms, possibilitats i teories, haig de parar perquè em faig un garbuix i em queda el cervell col·lapsat. La primera conclusió que trec, és que es vol incloure tot dins una base de dades per facilitar la recerca, és com posar tot el mar en un forat (Sant Tomàs d'Aquino), ja que s'ha de considerar les diferents ramificacions que poden sorgir en la recerca. Crec que abarcar-ho tot i buscar-ho tot és com buscar l'últim número (exceptuant l'infinit).
L'hipertext supera la ment humana en la seva capacitat de poder emmagatzemar dades i fer totes les combinacions possibles, tant lèxiques, d'imatges, de símbols, de comunicació, étc. però no supera amb la capacitat de improvisació i de creació.
el que tinc clar és que cada vegada el món és més complexa perquè s'afegeixen nous formats al ja existents. la societat que no avança són aquelles que no actualitzen les seves bases de dades, que estan ancorades a la primera base de dades i única com poden ser per exemple algunes religions que no permeten actualitzar les seves "bíblies"·
De moment això 
Salut