Anàlisi lexicomètrica dels atacs a la llengua catalana

Anàlisi lexicomètrica dels atacs a la llengua catalana

Per fer l’anàlisi lexicomètrica dels atacs a la llengua catalana faré servir el programa Ant Conc, els textos els he tret del bloc del “Diari Gran del Sobiranisme”  http://diarigran.cat/

Els textos que he triat són:

Joan Lladonet (2015) Sabeu com maten el català? Bilingüitzant i catanyolitzant els seus parlants. Publicat dimecres 29 d’abril 2015  

http://diarigran.cat/2015/04/sabeu-com-maten-el-catala-bilinguitzant-i-catanyolitzant-els-seus-parlants/

Josep Maria Loste (2015) 340 Normatives per a anihilar el català. Publicat diumenge 12 d’abril 2015

http://diarigran.cat/2015/04/340-normatives-per-anihilar-el-catala/

Josep Maria Loste (2015) Una campanya, brutal i irracional, contra la llengua catalana. Publicat diumenge 8 de març 2015

http://diarigran.cat/2015/03/una-campanya-brutal-i-irracional-contra-la-llengua-catalana/

Faig aquest treball per veure quines són les paraules que es fan servir més per atacar la llengua catalana. La analítica lexicomètrica constarà de quatre parts:

• -          Freqüència de les paraules (World list)
• -          Bi-grames més freqüents
• -          Concordància de les paraules més freqüents
• -          Negacions i afirmacions

Els tres textos tenen un total de 1254 paraules que si no comptéssim les repeticions serien 493 paraules. Primer buscarem les paraules més freqüents deixant a part els articles, conjuncions, i preposicions.

Paraula clau	Repeticions	%
Llengua	27	2,15
Bilingüisme	7	0.55
Catalana	7	0,55
Poble	7	0,55
Catalunya	6	0,47
Espanyol	6	0,47
Català	5	0,39
Dominant	5	0,39
Contra	4	0,31
Convertir	4	0,31
Moment	4	0,31
Monolingüe	4	0,31
Normatives	4	0,31
Volen	4	0,31

Ara buscarem els bi-grames més freqüents prescindint aquells que contenen articles, conjuncions, i preposicions

Bigrames	Repeticions
Llengua catalana	6
Llengua dominant	5
Estat espanyol	4
Fer servir	4
Llengua pròpia	3
Drets lingüístics	2
Irracional contra	2
Sense adonar	2

La paraula més freqüent és la “llengua” que surt 27 vegades i les concordances són:

1 en els territoris que colonitza i que tenen   llengua pròpia, és del tot normal, perquè d’aquest  

2  volgut tornar a monolingüitzar-se, però en la llengua dominant, i d’això és del que es

3  bilingüisme tot sol és capaç de matar qualsevol llengua, en el nostre cas la catalana. 4 el partit més interessat a fer desaparèixer la llengua catalana, el PP, s’ha omplert la boca      

5 una fase del procés bilingüitzador per matar la llengua catalana.

6 l poble bilingüitzat conviu amb monolingües de la llengua dominant, s’entra en una altra fase, que     

7 possibles, com són el d’intentar minoritzat la llengua, negant-li la unitat amb altres llocs 8 desaparició. També s’ataca el cor de la llengua intentant destruir-la, desfigurant-la,

9 gent vagi perdent les paraules genuïnes de la llengua i les vagi substituint per altres

10 i les vagi substituint per altres de la llengua dominant, llengua que troben a la majoria 11 substituint per altres de la llengua dominant, llengua que troben a la majoria de diaris,

12 Mentre això passa els defensors de la llengua intenten que s’usi a l’escola i   

13 n’exerceixen el paper, i volen depurar la llengua, diuen que la volen acostar al poble, 14 tot sense adonar-se’n, els bilingües en llengua dominant i subordinada es converteixin en  

15 subordinada es converteixin en monolingües de la llengua dominant.

16 Quan això passa a tots els parlants, la llengua ha mort, encara que se continuï ensenyant    

17 Una campanya, brutal i irracional, contra la llengua catalana

18 una ofensiva, dogmàtica  i irracional, contra  la llengua catalana (el seu ús i  la seva normalització

19 els quals  pretenen que el català esdevingui una llengua morta a l’estil del llatí.

20 mediàtica, social, judicial i econòmica – contra la llengua pròpia de Catalunya s’està  convertint en 

21 Segons un estudi  de la Plataforma  per la Llengua, quatre  grans  empreses de l’Estat  espanyol

22 neguen  a etiquetar,  i a fer servir la llengua catalana  en els  seus  productes 

23 a  fer servir, exclusivament, a Catalunya la llengua de Cervantes. La discriminació de la nostra      

24 de Cervantes. La discriminació de la nostra llengua pròpia és espectacularment  injusta.

25 que ens impedeixen, a Catalunya, fer  servir la llengua de Pompeu i Fabra. La democràcia lingüística

26 mai  més que el castellà  és una  llengua  discriminada a Catalunya: és tot

27 que la  hipocresia i el cinisme contra la llengua  catalana està arribant  a uns límits 

Després tenim un grup de tres paraules que surten 7 vegades que són:

Bilingüisme

1. colonitzador, com és l’espanyol, faci bandera del bilingüisme en els territoris que colonitza i que       

2 era la intenció de tots els defensors del bilingüisme, especialment dels que pretenien 3 No existeix cap dubte que el bilingüisme tot sol és capaç de matar qualsevol

4 el segle XXI seria molt més senzill. El bilingüisme és un procés.

5 I el bilingüisme no s’ha aconseguit fins a final del

6 ’ha omplert la boca constantment de la paraula bilingüisme, que regia per a tothom

7 és el camí per acabar la feina del bilingüisme, que és anar desfigurant-la fins que a   

Catalana

1 matar qualsevol llengua, en el nostre cas la catalana. Convertir una persona en

2 més interessat a fer desaparèixer la llengua  catalana, el PP, s’ha omplert la boca constantment      

3 se del procés bilingüitzador per matar la llengua   catalana. Quan el poble bilingüitzat conviu amb     

4 campanya, brutal i irracional, contra la llengua catalana

5 dogmàtica  i irracional, contra  la llengua   catalana (el seu ús i  la seva normalització)

6  etiquetar,  i a fer servir la llengua catalana  en els  seus  productes  i serveis,

7 la  hipocresia i el cinisme contra la llengua catalana està arribant  a uns límits  insuportable

Poble

1  dels senyals d’identitat d’aquell poble diferent, que ell vol convertir en  

2 endavant aquesta endemesa. Gran part del poble o la major part del poble,     

3 poble o la major part del poble, especialment les primeres generacions

4 fàcil, però convertir-hi tot un poble, des del segle XVIII, ha estat            

5 Ara es pot dir que el poble catalanoparlant de les Illes Balears   

6 matar la llengua catalana. Quan el poble bilingüitzat conviu amb monolingüe   

7 diuen que la volen acostar al poble, volen modificar-la, volen introduir              

Pel que fa a les negacions la paraula no surt 13 vegades, i les afirmacions la paraula si surt dues vegades només. Això vol dir que els que ataquen quan parlen sobre els drets de la llengua catalana i predominen les negacions.

I per acabar, aquesta anàlisi lexicogràfica s’ha de ressaltar que els articles treballats són trets d’un bloc sobiranista català. I les paraules més usades són: Llengua, bilingüisme, catalana, poble, Catalunya, espanyol i català. Amb les combinacions més corrents de llengua catalana, llengua dominant i estat espanyol. 

Bibliografia

Borja Navarro Colorado. Guıa rápida de análisis de corpus (con AntConc). Universidad de Alicante

Les noves fronteres de la literatura: la narrativa electrònica

En l’hipertext pot haver una combinació de fragments que poden no tenir una seqüència narrativa, és a dir que cada segment no sigui concordant amb els seus veïns. En Gemette diu que en el hipertext hi ha unes categories principals que ens han de servir per fer una anàlisi narratològica que poden ser, la temporalització, el ritme, l’ordre, i la freqüència. En Liestol hi afegeix una tercera línia en la lectura hipertextual que és el discurs discuregut o creació del discurs durant el recorregut. Per tant el lector hipertextual pot formar part del procés narratiu. I en una lectura hipertextual hi haurà dues narratives, la original de l’autor i la que crea el lector.

En Marie-Laure Ryan diu que el lector pot crear noves narracions no previstes per l’autor i a la vegada proposa traslladar a l’àmbit literari les propietats virtuals d’immersió i la interactivitat. La capacitat immersiva és una de les característiques de l’art gràcies al descobriment de la perspectiva, però amb l’arribada de l’art postmodernista i contemporani la capacitat immersiva cau en decadència. Diu que l’hipertext ha estat capaç de trencar el discurs lineal, i mentre que la immersió entre en decadència, la interactivitat es mostra molt activa que fins i tot crea nous conceptes i noves figures com la de escriplector. Aquesta interactivitat durarà fins que els hipertextos deixin de ser exploratoris i passin a ser realment constructius on hi participin molts lectors.   

Ryan li dona tres usos al concepte de realitat virtual, virtual com il·lusió, com potencialitat i com quelcom relacionat amb la tecnologia informàtica. I un text és immersiu quan l’autor ha sabut crear la gramàtica narrativa que són l’espai escènic (immersió espacial), la història (immersió temporal) i els personatges (immersió emocional). La realitat virtual serà totes aquelles obres fictícies i videojocs que incorpori personatges ficticis o espais creats.      

La interactivitat poden ser figurativa que és la més tradicional que és la que té un argument, escenari i personatges segons marquen els cànons, i la literal que és la que contenen els textos electrònics. I la narrativa és el contingut semàntic i no el discursiu, i la immersió es perd quan la novel·la deixa d’utilitzar la gramàtica narrativa.

El futur de l’hipertext, segons Ryan, serà en funció de la capacitat que tingui per explicar  històries. Avui dia hi ha  dues maneres d’explicar-les, la literària i tradicional, i la que segueix el model cognitiu propi de la psicologia, els analistes, folkloristes, entre altres, això es reduiria a concepcions relativistes i universalistes. En les primeres es donen alteracions en el contingut  depenent dels modus del relat, mentre que en les segones la naturalesa de la narrativitat no s’altera malgrat la introducció de noves tècniques i nous tipus d’històries.

La narració s’entén tant el discurs com la història i que es perceben tres tipus de narracions la seqüencial, la causal i la dramàtica.

En comparació amb els textos de paper, l’hipertext té poca capacitat a l’hora de satisfer l’expectativa narrativa que el lector espera obtenir. Sembla que aquesta mancança és inversament proporcional a la capacita de l’hipertext per connectar i enllaçar les parts d’una història, sense que això suposi una linealitat del relat. L’hipertext intenta que el lector pugui tenir molts punts de vista de tots els continguts del text, i això comporta una incompatibilitat amb la immersió que dificulta la narració literal del text.  

Per aquesta raó els hipertextos queden relegats a un terreny més estètic i menys profund que el de la narrativa tradicional. Els espais idonis per a l’hipertext serien el dels relats curts, poesia, contes breus, blogs i en general d’altres modalitats de textos electrònics que no siguin necessàriament narratius.

I per acabar, Ryan postula per una relació entre immersió i interactivitat, sempre que se sigui conscient del mitjà i es trobi l’equilibri entre els mitjans freds (seria el cas del discurs verbal) i el calent (les imatges). Amb això s’arribarà a una lectura “hipermediàtica” interactiva que potenciarà la consciència del desig d’immersió del lector, mantenint de forma temporal el seu cos virtual fora del món textual. 

Escriptura hipermèdia i lectoautors

En “Escritura hipermedia y lectoautores” de l’Isidro Moreno explica la relació que crea l’hipertex entre els autors i els lectors, i gràcies a aquesta relació els lectors hipermèdia poden passar a ser coautors del relat de l’autor inicial.   

En el text lineal el lector pot desvirtuar l’idea original de l’autor al crear el seu propi món textual, en canvi en lectoautor o lector d’hipermèdia amplia el món que ha creat l’autor original, és a dir que reforça la idea de l’autor original en lloc d’eliminar-la com passa amb el lector lineal. Els lectors hi permetia són capaços de crear una història lliurement que pot tenir un final diferent a l’original. 

Un exemple és el joc Tycoon, que ha partir d’un món virtual creat pels programadors, seran els jugadors qui realment el construiran i obtindran uns resultats en funció de les decisions que prenguin cadascú d’ells, i a partir d’un punt de partida igual per a tots pot donar mons diferents tants com jugadors que hi participin.  

És una participació que permet a l’usuari no només seleccionar els continguts creats per l’autor sinó que també els permet transformar, igual passa amb els textos hipertextuals.

L'estructura mental també és interactiva. Sintetitzar els pensaments en forma lineal, escrita, va suposar un esforç enorme davant la dinàmica dels narradors antics.

Moreno conclou: "Recuperar una escriptura interactiva que emuli aquestes xarxes neuronals suposa posar en funcionament tots els factors de creativitat per a, amb l'escriptura hipermèdia, emular l'estructura habitual del pensament humà, sense menysprear l'estructura més complexa: la lineal"

Sant Jordi

Sant Jordi

Ahir va ser Sant Jordi, quina diada més maca, llibres i roses quin bon maridatge, un dia perfecte per gaudir. Ara bé, no hem d’oblidar que malgrat el món hipertextual que vivim no hi ha res que pugui trencar les nostres tradicions que ens identifica com a poble, ja ho diu Raimon “qui perd els orígens, perd identitat”.

La diferencia important que veig entre els dos món és, el món hipertextual és un món globalitzat on no compta la identitat de cadascú, és un món tant gran que tots quedem difuminats dins d’ell, les cultures petites amb prou feines poden treure el cap i les cultures grans amb prou feines poden mantenir la seva “puresa cultural”, en resultat dona una amalgama de cultures que no sabem on comença una i acaba l’altra. En canvi el món cartesià, encara que sigui més arcaic és més romàntic més proper a la cultura de cadascú i més fàcil de moure o actuar.

En el món hipertextual també hi ha les seves festes, com les trobades entre usuaris per via internet per organitzar festes o torneigs, que ho trobo molt bé, però ho trobo massa superficial i fred, en canvi la Festa de Sant Jordi és càlida, humana, espontània i enriquidora.

Per tant, molt internet, molt facebook, molt whatsaap, twitter, etc. però el gran triomfador és el llibre i la rosa de Sant Jordi.

Visca Sant Jordi nostre patró.          

Avantatges i desavantatges dels sistema hipertextual en la educació

Avantatges:

1. La possibilitat que ofereixen per facilitar a l’alumne que es converteixi en un processador actiu i constructor del seu coneixement, en funció dels seus interessos i domini de coneixements i habilitats prèvies sobre les temàtiques.

2. Trencar una concepció de reciprocitat l'educació, on la informació es troba dipositada en un dels actors de l’acte educacional, el professor, i la funció bàsica d'un altre actor, l'alumne, la de aprendre l’ensenyament, de la forma el més fidelment possible al model mitjançant el qual se li ha presentat.

3. La creació d'entorns més rics des d'una perspectiva semiològica, en els quals els subjectes poden comprendre i interaccionar amb la informació, en funció de diversos sistemes simbòlics utilitzats i seleccionar el que considerin més oportú a les seves necessitats.

4. I finalment, assumir que l'aprenentatge no és percebut com un procés memorístic, sinó més aviat com un procés associatiu.

Desavantatges:

1. Perdre, ja que no segueix una estructura lineal.

2. Tenir dificultats per aconseguir un resum, per la quantitat d’informació que disposa i seleccionar les més interessants.

3. Tenir problemes per localitzar informació específica, ja que el coneixement base pot arribar a no estar ben estructurat, tant des d'un punt de vista tècnic, com científic o didàctic.

4. Passejar a través del coneixement base d'una manera desmotivada ineficient.

La societat de hiperconsum segle XXI

En el segle XXI també hi hagut un canvi important en la societat de consum degut a la globalització dels processos de producció i la integració de les xarxes de comerç que han afavorit el desenvolupament d’una nova economia de mercat global, on el consum és el principal responsable d’aquest desenvolupament.  Hem passat d’una societat de consum de masses del segle XX a una societat de hiperconsum del segle XXI dirigides per les economies de la informació i la comunicació.

El nou capitalisme del segle XXI funciona amb l’estimulació constant de la demanda, la comercialització i la multiplicació de les necessitats dels consumidors. Això ha permès l creació d’una nova societat basada en la ostentació de bens socials i materials, que ha transformat els hàbits de consum i els estils de vida que hi havia en el segle XX. La nova societat ha portat noves maneres de fer relacions socials (internet, whasaps, facebook, blogs, etc), formes de pensar (més enfocades al paradigma hipertextual) i els valors de la societat moderna.  

En el segle XX, el consum de masses estava estretament relacionat al desenvolupament industrial, a la classe social de les famílies i al benestar material. I ara, el segle XXI, l’hiperconsum té poc a veure amb això. Ha deixat de ser un element simplement material, per a convertir-se en un factor de benestar personal i harmonia interior. Han emergit noves formes de consum individualista que van molt més enllà de la classe i l’estatus social. 

L'escriptura i el llenguatge

El llenguatge i l’escriptura són dues activitats humanes adquirides per mitja de l’entorn social, és a dir que sense la societat no podrien existir.

No s’ha de confondre el llenguatge i la comunicació, mentre que el llenguatge és una activitat humana, la comunicació pertany a totes les criatures vivents tant humanes com no. I l’home, a diferència dels animals pot transmetre idees, produir pensaments i divulgar-los per mitjà de signes lingüístics i fer ús de les matemàtiques.  Totes aquestes habilitats humanes no tenen cap influència la genètica, sinó que és culpa de la socialització, és a dir de les relacions entre els diferents individus per mitjà de la parla.  

És evident que el llenguatge el fem servir per construir els nostres pensaments, comunicar-nos entre nosaltres i amb la societat. També un pot parlar amb si mateix, no hi ha so,  però fa servir el llenguatge per pensar, raonar i reflexionar.

També s’ha de dir que l'escriptura no sorgeix per generació espontània, sinó que apareix en relació a les seves necessitats comunicatives, les informacions dels seus avantpassats, i la relació amb els altres. Primer va ser el llenguatge oral, i més tard l’escriptura i gràcies a l’escriptura ha permès com era el llenguatge verbal d'antigues cultures. L'escriptura permet deixar un registre durador dels fets històrics, els costums, la ciència i la literatura dels pobles.

L'escriptura és fonamental en la vida humana ja que permet la immortalitat dels fets humans i saber com eren uns homes que ja no hi són, però l’escriptura és estàtica no s’altera de manera  involuntària, i en canvi la parla està sota la influencia del factor espai-temps. Per tant, l'escriptura parteix de les necessitats de l'individu per donar a conèixer els seus pensaments i els seus fets, ja siguin generats per l'entorn o per si mateix, no és un agregat, sinó un principi de partida per a nous pensaments.

El llenguatge i l’escriptura són les dues grans obres de la humanitat, i sense ells no podríem avançar. Fins i tot, ni la més moderna tecnologia no tenen la mateixa habilitat de fer servir el llenguatge i l’escriptura com els humans.